26 lletres | bloc

Ensenyar el català o fins i tot en català pot tenir un sentit limitat si es considera a la pràctica el català com una llengua estrangera.


El català no és una de les grans llengües internacionals i si els alumnes han d'aprendre llengües per la seva utilitat professional o econòmica sembla més interessant que aprenguin l'anglès, l'espanyol o el rus.

La justificació profunda de l'ensenyament en català és que el català, encara que actualment sigui poc utilitzat, és la llengua de la identitat de Catalunya Nord.

És la llengua dels símbols, en definitiva, encara que no consti a cap estatut d'autonomia és la llengua pròpia.

Ens cal alegrar que augmenti l'ensenyament del català a les escoles franceses de CN, o que fins i tot s'hi organitzi un ensenyament bilingüe meitat en francès meitat en català, però aquests avenços els cal situar en la perspectiva d'un objectiu de recuperació del català com a llengua d'ús quotidià, normal de relació entre persones i famílies que componen un poble.

Aquest objectiu, fins i tot en el cas sud-català, en què la llengua s'ha mantingut més viva i ha rebut el suport de la Generalitat, sembla difícil d'aconseguir. (Els debats sobre la Nova Llei del Català en són una il•lustració patent).

En efecte, la dinàmica social de les llengües espanyola o francesa, amb llur oficialitat i la immigració sistemàtica a Catalunya de francòfons o de castellanoparlants pot portar aquestes llengües a tenir un paper hegemònic que, de fet, ja té al Rosselló.

Tenint en compte tots aquests aspectes calia trobar un sistema d'immersió lingüística a CN que permetés no solament d'aplicar el dret a l'ensenyament EN català, sinó que el català, a més, fos llengua de comunicació entre els alumnes.

Per altra banda calia evitar dos paranys:

- La repressió estil "Soyez propres, parlez français" o "habla en cristiano"

- El parany de la deixadesa que no permetés d'aconseguir els objectius esmentats
Calia doncs trobar una resposta a la vegada pedagògica i sociolingüística a la qüestió plantejada.

Calia combinar d'adquisició, l'ús i l'efecte multiplicador.

La situació de la llengua a la Catalunya del nord és dramàtica, la del Principat és evidentment força millor però els darrers debats sobre la llei del català demostren que difícilment es resoldrà la qüestió del manteniment de la llengua per la via legislativa.

La Bressola ha volgut demostrar que era possible de crear escoles en què es poguessin crear les condicions de la naturalitat del seu ús.

Evidentment no té gaire sentit que aquesta experiència quedi limitada als centres gestionats per la nostra entitat. Per això intentem de fer-la conèixer per tal que altres entitats o institucions puguin reproduir-la i millorar-la.

Esperem que la nostra contribució permetrà d'avançar cap a una extensió de l'ús social del català a tots els Països Catalans.