26 lletres | bloc

"La Societat Industrial Valenciana"
Actes del Congrés "La societat industrial al País Valencià" (novembre 2007)

Amb motiu dels 25 anys de la creació del Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), aquesta entitat va organitzar el Congrés "La societat industrial al País Valencià" entre els dies 8 i 11 de novembre de 2007. Fruit d'eixe congrés és la publicació de les actes, que recullen íntegrament les ponències i comunicacions que s'hi va exposar en aquest interessant encontre.
La temàtica tractada en aquest Congrés ens parla de la història social i econòmica dels segles XIX i XX, d'allò que va succedir en el nostre país i en el nostre poble d'Alcoi. I tot perquè la societat industrial va tindre un important paper en la nostra forma de vida i en les seues relacions humanes i laborals. No sol va propiciar l'associació i el sindicalisme -tant de laic com religiós-, sinó que, a més a més, el desenvolupament de la indústria va afectar i va influir en el creixement de la ciutat i del patrimoni fabril immobiliari.

Edició a cura de Josep Lluís Santonja i Joaquim Victoriano

Edita: Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA) i Ajuntament d'Alcoi

Vicent Andrés Estellés, poeta de l'Horta, va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot.

En el dia de l'aniversari del naixement del gran poeta de Burjassot, se li va l'homenatjar amb dinarots de plats tradicionals i amb recitals de poesies seues i d'altres. És un esdeveniment que enguany, en la seua primera edició, es va celebrar simultàniament al pobles d'Alginet, Burjassot, Benimodo, Manuel, Benicarló, Vinaròs, Elx, Guardamar, Benimaclet, Otos, Benaguasil, Vic, Montserrat, Vilamarxant, Alboraia i Mutxamel.

L´objectiu de la festa Estellés, a imitació del "Burns Supper" escocès, és reunir-se a sopar en la data del naixement del poeta per a reivindicar la nostra llengua i la nostra  cultura mitjançant la degustació de plats tradicionals, la lectura de poemes i el cant de cançons populars.

Esperem que el proper any la suma de pobles que gaudiran d'aquesta data important per a la cultura del nostre poble siga mes nombrósa .

Ensenyar el català o fins i tot en català pot tenir un sentit limitat si es considera a la pràctica el català com una llengua estrangera.


El català no és una de les grans llengües internacionals i si els alumnes han d'aprendre llengües per la seva utilitat professional o econòmica sembla més interessant que aprenguin l'anglès, l'espanyol o el rus.

La justificació profunda de l'ensenyament en català és que el català, encara que actualment sigui poc utilitzat, és la llengua de la identitat de Catalunya Nord.

És la llengua dels símbols, en definitiva, encara que no consti a cap estatut d'autonomia és la llengua pròpia.

Ens cal alegrar que augmenti l'ensenyament del català a les escoles franceses de CN, o que fins i tot s'hi organitzi un ensenyament bilingüe meitat en francès meitat en català, però aquests avenços els cal situar en la perspectiva d'un objectiu de recuperació del català com a llengua d'ús quotidià, normal de relació entre persones i famílies que componen un poble.

Aquest objectiu, fins i tot en el cas sud-català, en què la llengua s'ha mantingut més viva i ha rebut el suport de la Generalitat, sembla difícil d'aconseguir. (Els debats sobre la Nova Llei del Català en són una il•lustració patent).

En efecte, la dinàmica social de les llengües espanyola o francesa, amb llur oficialitat i la immigració sistemàtica a Catalunya de francòfons o de castellanoparlants pot portar aquestes llengües a tenir un paper hegemònic que, de fet, ja té al Rosselló.

Tenint en compte tots aquests aspectes calia trobar un sistema d'immersió lingüística a CN que permetés no solament d'aplicar el dret a l'ensenyament EN català, sinó que el català, a més, fos llengua de comunicació entre els alumnes.

Per altra banda calia evitar dos paranys:

- La repressió estil "Soyez propres, parlez français" o "habla en cristiano"

- El parany de la deixadesa que no permetés d'aconseguir els objectius esmentats
Calia doncs trobar una resposta a la vegada pedagògica i sociolingüística a la qüestió plantejada.

Calia combinar d'adquisició, l'ús i l'efecte multiplicador.

La situació de la llengua a la Catalunya del nord és dramàtica, la del Principat és evidentment força millor però els darrers debats sobre la llei del català demostren que difícilment es resoldrà la qüestió del manteniment de la llengua per la via legislativa.

La Bressola ha volgut demostrar que era possible de crear escoles en què es poguessin crear les condicions de la naturalitat del seu ús.

Evidentment no té gaire sentit que aquesta experiència quedi limitada als centres gestionats per la nostra entitat. Per això intentem de fer-la conèixer per tal que altres entitats o institucions puguin reproduir-la i millorar-la.

Esperem que la nostra contribució permetrà d'avançar cap a una extensió de l'ús social del català a tots els Països Catalans.