Seguidors

Perfil

Mi foto
Àngels Jordà
Alcoi
Ver todo mi perfil

Presentació

Durant els últims anys s’ha experimentat una gran expansió de les necessitats del lector en català i26 Lletres vol nàixer amb l’ànim de contribuir a la normalització de la llengua i cultura des d’un punt de vista progressista i respectuós.

El nostre propòsit pretén ser des del principi el treball rigorós i la qualitat dels nostres productes, sempre amb la confiança de la selecció dels projectes editorials amb projecció de futur. No té tampoc cap afany de ser una pàgina completa, tot i que hi ha la voluntat de mostrar un bon panorama editorial perquè, qui s’hi acoste, es puga fer una idea dels diversos temes.

26 Lletres obri els seus serveis a particulars, empreses, institucions i col·lectius diversos.
Professionalitat, formalitat, experiència i rigor són els qualificatius que ens avalen.
24 ago. 2011

EL PARADÍS DE LES PARAULES


NOU PROJECTE
DE CARLES DÉNIA


Tot apunta que molt prompte veurem publicat el nou projecte discogràfic de Carles Dénia, El Paradís de les Paraules (Comboi Records 2011). És un disc que ha generat una petita història de desig abans de sortir, des que el primer intent de gravar el 2010 es vingués a baix per la impossibilitat de compaginar l'agenda d'actuacions dels músics. Aquest retard va produir en el seu públic, que no ha deixat de créixer des del primer treball, Tan Alta Com Va La Lluna (Comboi/2008), i en la crítica especialitzada, Sons, INTERFOLK, Caramella, Vilaweb i La Caseta del Plater, que ja l'ha ressenyat majoritàriament en els seus articles, una creativa ansietat que ha anat d'alguna manera alimentant el foc de l'estrena durant aquest temps. Però no és d'això del que vull parlar aquest cop. Vaig a intentar explicar el motiu pel qual Comboi s'ha embarcat en aquesta bonica i arriscada empresa amb Carles Dénia, i, la paraula que ho sintetitza és, emocional.

La idea de musicar els poetes àrabs valencians me la va comunicar en una conversa telefònica, i ja sonava bé així, deixada caure. Coneixent les possibilitats musicals i creatives de Carles allò podria arribar a ser un crac. Quan escoltem les primeres maquetes, uns mesos més tard, ens vam adonar que estàvem davant d'alguna cosa diferent i d'una bellesa radical, que no encaixava ni en el folk, ni en la música tradicional, ni en la cançó, ni en el flamenc, ni en la clàssica, i no obstant això surava en el treball un aire de tot això. S'apreciava també en l'estructura de les cançons la influència de la música contemporània i del jazz, que Carles admira profundament i coneix. En alguns temes hi ha moviments interns, com en una suite, que donen plasticitat, perspectiva i color. De tal manera que ens va emocionar per la naturalitat i la llibertat amb la qual havia aconseguit integrar tot això en unes composicions musicals d'altura, que beuen de diversos llenguatges sense ser una fusió d'estils, atorgant a l'obra una profunda modernitat. I pensem immediatament que valia la pena ficar-se en aquest embolic per pur entusiasme, i que no calia escatimar res per editar-lo. Ens va emocionar també la capacitat de contextualitzar l'ideari dels poetes, tipus lúdics i sensuals de diferents condicions socials, que van haver de quedar enamorats amb el jardí que tenien davant, i que idealitzar en els seus versos. Carles aconsegueix situar en l'aquí i ara tot aquest missatge, renovant amb el seu cant la passió amb la que van escriure aquells homes dels segles X al XIII, i fent seva l'enyorança que van haver de sentir quan per fi, van perdre aquell paradís.

Des de les primeres converses amb Carles, coincidim en què una bona gravació era un element imprescindible per treure-li tot el partit possible a aquestes partitures que havia escrit per a cada instrument, com un artesà. Busquem un estudi apropiat, Tigruss, a Gandia, amb les bones màquines i el bon criteri de Pep Gomar, i fitxem a Quique Morales per a la mescla i la microfonia. La masterització, clau per equilibrar l'art final ja empaquetat, no dubtem en assignar de nou a aquest mag del sud que és Mario G. Alberni (Kadifornia Mastering). Emparaulat el lloguer d'un piano de mitja cua en Clemente, per a una semana.Teníamos llestos els músics i també els instruments apropiats: Carles, Mario Mas, Albert Sanz, Cristobal Rentero, Aleix Tobias i Efren López. Es van presentar amb una furgoneta carregada de llaüts, bandúrries, tambors, guitarres, tot tipus d'artefactes de percussió, i fins a un mític B4 de Hammond, el dia convingut. La banda venia d'assajar, tancada en un apartament, però en cap moment es va parar de corregir partitures o de plantejar nous arranjaments en el transcurs de la gravació. Entre àpats, en qualsevol lloc. Com a bona part del repertori està farcida de passatges oberts a la improvisació d'algun instrument, calia definir el que en els directes de la banda constituirà aquest element màgic de comunicació amb el públic que tots els músics veneren, i que no és més que la complicitat entre la banda i el respectable, en un dia de gràcia. Per fi ens vam posar a treballar. L'ambient era de professionals que es respecten i estimen el que fan. Hi havia una setmana per davant i un cap de setmana més de reserva. I es va aconseguir. Es va treballar fins l'últim minut i Carles es va portar les pistes per fer una premescla tranquil i cantar tot sol, a casa seva.

Com que això calia rematar bé, pensem en presentar-lo amb un disseny que estigués molt proper al contingut, ingenu i sofisticat alhora, carregat de simbolisme i sobretot del gust de Carles, que veia aquesta part com una continuïtat del seu treball. I així ho vam fer gràcies a les magnífiques il.lustracions i la portada del disc, que Sebastián Dénia va pintar per al seu germà.

Hi ha poc més per explicar. L'aficionat que ho compri jutjarà el que consideri, però vagi per davant la cura, l'amor i la passió per la bellesa amb la qual hem fabricat aquest somni a diverses veus. Com diu la cançó, no estem bojos i sabem el que volem ...

Carles Carrasco / Comboi 2011





0 comentaris: