26 lletres | bloc

Un estiu més torna l’Aplec Arrels a la Marina. Enguany a la Vall de Laguar els dies 13, 14 i 15 d’agost.

En plena crisi del model econòmic basat en l’urbanisme salvatge i l’especulació, lluny refermar-nos en la certesa de que teniem raó, reprenem l’Arrels en positiu, amb la voluntat de plantejar alternatives a la situació actual. Alternatives que passen per què aprenguem a valorar el nostre entorn, el nostre patrimoni, la nostra cultura, les nostres arrels.

Enguany intentarem fer això a l’Aplec fer una xicoteta mostra de moviments de La Marina Alta que plantegen alternatives al model actual. Aprendre, debatre i gaudir del nostre territori de la nostra música i cultura popular. I tot en l’entorn privilegiat de la Vall de Laguar, la perla del País Valencià.

En breu posarem totes les activitats detallades. Podeu mirar el video de baix per fer-vos una idea.

Ens vegem a L'Arrels

De l’1 al 31 de setembre es podran presentar originals als XXVII Premis Literaris Ciutat de València. Aquest certamen està dotat amb 12.100 € en les modalitats de narrativa i de teatre, i de 6.100 € en poesia... [més]
Al nostre web pots consultar les bases completes, així com les dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, les del Premi VAE de Poesia de Burjassot i dels del Premi de Teatre Infantil «Xaro Vidal».

La tercera edició de "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani" ja la tenim al mercat, i està gràcies a la'espenta decidida de l'autor, i a la col-laboració d'una quantitat important de persones compromeses pel nostre territori

LLegir més...bloc de l'autor.


MACROURBANISME I AGRESSIONS AL PAISATGE MEDITERRANI
Moltes vegades, per tenir certesa dels fets hem d’observar el nostre voltant. si tornem als llocs on jugàvem quan érem infants constatarem que aquests han canviat. els bancals de taronger per on passejàvem es troben ara sota l’asfalt, els camins de terra són carreteres, i les sèquies han desaparegut. sobre tots aquests canvis ens podem arribar a fer moltes preguntes que d’entrada no són fàcils de respondre. i més encara si tenim en compte que ens trobem en un temps profundament marcat per la proliferació urbanística.
Aquest llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l’horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l'urbanisme. Un urbanisme banal que homogeneïtza l’aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.
L’objectiu del present manual és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià.

Carles Cortés guanyador del XVI Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

La Dona Sense Atributs

Sinopsi
Sara va decidir deixar el seu treball d’intèrpret quan havia passat la cinquantena. Tot i el reconeixement professional, necessitava donar un canvi d’orientació a la seua vida. Un anunci al diari va precipitar aquesta decisió. Durant cinc anys viurà una relació aturmentada, de passions, desitjos i somnis, amb un jove universitari que es prostituïa per a pagar-se els estudis. Iniciarà, doncs, una relació que es veurà marcada per la transgressió dels límits socials i humans a la recerca d’una felicitat encara no aconseguida. La dona sense atributs és una novel·la per ser llegida sense interrupcions, amb la predisposició a sentir l’excitació i el plaer que Sara rep amb el seu desitjat Gabriel. Un text que busca la reflexió del lector envers la concepció relativa dels sentiments humans i la seua evolució. Carles Cortés completa així el retrat psicològic de les dones protagonistes de les seues tres anteriors novel·les. En aquesta ocasió, l’escriptor aborda els dubtes i les vacil·lacions de les dones que encaren una nova etapa marcada per la maduresa. Tot reprenent la segona veu narrativa que va caracteritzar l’última novel·la, Cortés construeix la identitat psicològica de Sara amb el paral·lel artístic de l’obra de Robert Musil, L’home sense qualitats (1880-1942), i les cançons de la intèrpret francesa Édith Piaf que acompanyen els capítols de la novel·la. La dona sense atributs esdevé una obra per ser llegida amb plaer, amb dolor i amb la plena consciència de la condició de dona.

Carles Cortés (Alcoi, 1968), doctor en Filologia Catalana, és professor de literatura a la Universitat d’Alacant i membre dels grups de recerca de Literatura Contemporània i d’Estudis Transversals. Va iniciar la seua trajectòria literària com a autor de relats breus. Ha publicat les novel·les: Veu de dona (Columna, 2001), amb la qual va guanyar el premi 25 d’Abril de Benissa (2000); Marta dibuixa ponts (Brosquil, 2003), premi Ciutat de Sagunt; Els silencis de Maria (Brosquil, 2008). Ha col·laborat també en el llibre de relats eròtics Directe al gra (Brosquil, 2007), amb els autors Sebastià Alzamora, Julià de Jòdar i Isabel-Clara Simó. Com a dramaturg, ha estrenat els muntatges Veu de dona (Saineters, 2005), Fets de rei (Sa Butaca Teatre d’Alcúdia, 2008) i Silencis (Companyia Ferroviària d’Arts Escèniques, 2009). En l’actualitat, col·labora en l’adaptació fílmica de la seua novel·la Marta dibuixa ponts (Gnomon Produccions). Com a investigador, ha publicat diversos estudis sobre Mercè Rodoreda i altres autores catalanes contemporànies. Així, és autor d’antologies de relats d’escriptores com ara Isabel-Clara Simó, M. Mercè Roca, Carme Riera, M. Antònia Oliver o Caterina Albert. També és autor de la biografia del pintor Antoni Miró (Vull ser pintor! Ed. 3i 4, 2005).

Declaracions de Carles Cortés«La dona sense atributs és una novel·la incòmoda per als lectors, ja que la seua lectura provoca sentiments contradictoris com el plaer i el dolor en una mateixa escena. És obvi que he buscat l’excitació del lector, ja que es tracta d’una novel·la eròtica, però també he intentat contribuir a la seua reflexió; moure la seua consciència. Per què ho he fet? Potser perquè aquesta és la meua novel·la més personal, en la qual he fugit de convencions estilístiques i m’he centrat en la força de les passions humanes. Estimar, odiar, desitjar, patir, gaudir i tantes altres accions són possibles en una mateixa història com aquesta. He construït un retrat de les dones de la cinquantena, farcides d’esperances i d’hipocresies, d’una generació capdavantera en la transformació social de les dones que encara reben el llast de la tradició més masclista.»
Bloc Carles Cortés

La Font d’en Carròs homenatja a Francesc Ferrer Pastor

Ara fa nou anys que va morir aquest lingüista i per recordar l'efemèride l'ajuntament d'aquesta població de la Safor, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Fundació que porta el nom de Francesc Ferrer Pastor ha organitzat un seguit d'actes que s'iniciaran a les 19.30 de la vesprada. Francesc Ferrer Rubio, fill del filòleg, presentarà la fundació que porta el nom de son pare. Tot seguit s'inaugurarà una exposició fotogràfica sobre Francesc Ferrer Pastor, que es podrà visitar fins al 31 de juliol. A les 20 hores Isidre Crespo presentarà una ponència en la qual parlarà sobre el treball del filòleg en els cursos de Lo Rat Penat. Posteriorment es projectarà el documental «Elogi a un xiprer», a càrrec del director, Alfred Ramos. La jornada finalitzarà a la Casa de la Cultura, on l'agrupació artísticomusical Carròs oferirà el pasdoble Francesc Ferrer Pastor per tancar l'homenatge.

Francesc Ferrer Pastor va ajudar Carlos Salvador en la gramàtica que va redactar aquest darrer. L'obra més coneguda de Ferrer Pastor és el vocabulari valencià-castellà i castellà-valencià, amb la coberta blanca i blava, del qual se n'han venut 250.000 exemplars. Nascut en 1918 a la Font d'en Carrós, hagué de treballar des dels onze anys en una impremta. Als vint-i-tres anys va perdre la mà esquerra mentres treballava en la impremta el diari «Levante». En 1948 va començar a col•laborar amb Lo Rat Penat, entitat en la qual fou professor de valencià.

DIJOUS, 02/07/2009 - 06:00h

El parlament admet per primera volta, amb Joan Solà, la intervenció d'una personalitat al ple
Solà va dir als diputats que tenien 'la responsabilitat de fer que aquest poble no se sentís subordinat a cap altre'
El lingüista Joan Solà, en una intervenció al Parlament de Catalunya, va instar els parlamentaris a emprendre accions per tal que el poble català no se sentís subordinat a cap altre. Aquesta era la primera vegada que, emparant-se en l'article 178 del reglament de la cambra, el parlament convidava una personalitat, notable per la seva 'significació institucional, política, social, científica o cultural', a intervenir davant seu. (Vegeu-ne el vídeo.)

Solà va concretar: 'Els polítics s'han de demanar si volen que siguem un país normal o no'. La solució és difícil, però hem passat anys 'sense voler-la afrontar des de l'arrel i posant pedaços". També va explicar que la llengua catalana no estava bé de salut política, social ni filològica. Sobre la salut política del català, va advertir que era imprescindible i urgent de modificar les regles de relació amb Espanya i que la negociació de l'estatut i del finançament havien fet aflorar una sensació de subordinació i dependència com a poble.


Com Suïssa, Bèlgica o el Canadà

En relació amb la salut social de la llengua, va dir que es parlava català a les aules, però no al pati i que fallava un sistema educatiu que no podia promoure el català. Que feia trenta anys que es reclamava el català a Europa perquè no es podia reclamar allà on calia fer-ho: al Congrés dels Diputats espanyol.

Per últim, en relació amb la salut filològica, Joan Solà va subratllar que hi havia una degradació de totes les estructures de la llengua i que els mitjans de comunicació no ajudaven a millorar-la pel mal ús que en feien. A sobre, la mala salut filològica del català no era tinguda en compte en el debat de la llengua. Solà va dir: 'Ens caldria una situació lingüística semblant a Suïssa, Bèlgica i el Canadà'.

Solà, actual vice-president del IEC, va rebre a principi de juny el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes amb què Òmnium Cultural distingeix una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. No fa gaire Solà va publicar 'Plantem cara', un recull d'articles (la Magrana). Vegeu l'entrevista que va fer-li VilaWeb TV arran de l'aparició d'aquest llibre.


Mireu el vídeo... entreu

ACPV presenta públicament la campanya per garantir la continuïtat de TV3 al País Valencià


La campanya implicarà la societat civil dels Països Catalans per fer front a la sanció de 300.000€

Mail de campanya: campanyatv3@acpv.cat


- La justícia rebutja per segona vegada el tancament del repetidor del Mondúver

- La Generalitat confirma l'obertura de dos nous exepedients contra ACPV per les emissions de TV3 des dels repetidors de Perenxisa, Alginet i la Llosa de Ranes

- El TSJCV suspén cautelarment la sanció de 300.000€ contra ACPV per les emissions de TV3

- Milers de persones es concentren a Alcoi i Alacant per demanar la reobertura del repetidor de TV3 de la Carrasqueta

- La Generalitat dóna deu dies per tancar els repetidors de Perenxisa, d'Alginet i la Llosa de Ranes

- Les Illes fan costat ACPV i els valencians davant el tancament de les emissions de TV3

- El jutge de Castelló no autoritza el tancament del repetidor del Bartolo i qüestiona la legalitat de l'expedient de la Generalitat contra ACPV i TV3

- ACPV: "La Generalitat valenciana aplica una política de fets consumats donada la feblesa legal de la seua posició respecte a TV3"

- Més mobilitzacions a Elx, Vila-real i Alacant

- El jutjat de Castelló dóna cinc dies a ACPV per fer al·legar contra el tancament del repetidor del Bartolo

- Federació Llull:"L'acord de reciprocitat no és la solució al no donar seguretat jurídica definitiva a les emissions de TV3"

- La Generalitat Valenciana tanca Carrasqueta amb nocturnitat i sense avís previ

- La Generalitat Valenciana vol tancar la Carrasqueta la setmana vinent

- La Generalitat Valenciana executarà forçosament el tancament dels repetidors de TV3 propietat d'ACPV

- Artur Mas confirma la participació de CDC en la campanya per a pagar la multa imposada a ACPV per TV3

- ACPV davant les declaracions del govern valencià pel que fa al tercer multiplex i el possible acord de reciprocitat





A València i Barcelona primer, i després a Palma, ACPV dóna eixida a una campanya cívica de grans dimesions per fer front a les sancions imposades arbitràriament per la Generalitat, i provar d’impedir que els valencians i les valencians veiem vulnerats els nostres drets a la pluralitat informativa i a la normalització de la nostra llengua pròpia. Aquesta campanya està adreçada a rebre els màxims suports possibles en una qüestió que, considerem, afecta tota la comunitat cultural catalana.

Com s’ha fet públic en les presentacions de la campanya, els expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall –juntament amb els abats de Montserrat i Poblet, Josep M. Soler i Josep Alegre–, a títol individual, han estat els primers en signar una carta on mostren la seua adhesió a ACPV i fan “una crida al conjunt de la societat perquè, amb la màxima implicació de tots, es pugui fer front” a la situació creada amb la desproporcionada sanció econòmica de 300.000€ que s’ha imposat a ACPV, “entitat sense ànim de lucre (...) que no només s’ha preocupat de garantir l’emissió de TV3 al País Valencià, sinó que també ha treballat en tots els camps de la nostra cultura". Igualment, Antoni Tàpies ha cedit un original classificat per contribuir, amb les seues reproduccions, a “agrair i reconéixer” tots aquells que col·laboren en la campanya. També els professionals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (Xavier Torres, Joel Joan, Miquel Calzada, Toni Solé, Antoni Basses, Xavier Grasset, ...) han mostrat el seu suport assistint a la presentació de la campanya que té lloc a Barcelona.

Pel que fa a les Illes Balears, la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas; el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades; i el prior del Santuari de Lluc, Jaume Reynés, han signat també una carta instant la societat de les illes a implicar-s'hi en la campanya.

L’objectiu és implicar el màxim de gent possible, per això es demanarà a entitats cíviques, polítiques, sindicals i culturals que s’afegesquen a la campanya i que col·laboren instant els seus socis a fer una aportació econòmica voluntària de 10€. Els diners recaptats s'ingressaran en un compte que estarà controlat notarialment per la Federació Llull (formada per ACPV, Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear). Entre les entitats que ja s’han mostrat disposades a implicar-se en la campanya es troben el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l'Institut d'Estudis Eivissenc; també els partits polítics Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Inicitiva per Catalunya-Verds i el Bloc Nacionalista Valencià han mostrat la voluntat de sumar-s'hi.

Telèfon de campanya
963918386
Número de compte
La Caixa 2100-0700-17-0200599135

IMPORTANT: Especifiqueu en l'ingrès nom i cognom, i per tal de rebre la reproducció de l'obra de Tàpies cal que telefoneu (de 9h a 14h i de 15h a 18.30h de dilluns a divendres) al número de campanya teniu a sobre.

La Plataforma Salvem El Cabanyal us convoca a participar en la campanya
que van iniciar els 21 grups de músics que actuaren al concert Rock contra l'enderroc.
SOROLL AMB CULTURA
RUIDO CON CULTURA

Sabeu que l'última sentència del Tribunal Suprem insta el Ministeri de Cultura que dictamine si al Cabanyal es produeix expoli amb la destrucció de 1.651 vivendes.

Tenim una feina solidaria a fer i és molt important per a nosaltres i per a tots els que defensen el patrimoni històric i la justícia social.

Què cal fer?

1r) Enviar un correu electrònic al Ministeri de Cultura.
clica el següent enllaç i entraràs directament en la web del ministeri:
http://www.mcu.es/contacte/contacteLoadSaveForm.do?layout=contacte&tipoArea=TIPOGENERAL&cache=init&language=es
(A la pàgina de contacte del ministeri hi ha un qüestionari i posarem tots= Asunto: Denunciar expolio en El Cabanyal // Tipo de mensaje: sugerencia // Destinatario: Patrimonio Histórico // Texto: el que se estime oportuno, os hacemos una sugerencia más abajo)

2n) Reenviar el missatge a la vicepresidenta del govern espanyol:
clica el següent enllaç i entraràs directament en la web de la vicepresidència primera:
http://www.mpr.es/Contacte+con+el+Ministerio/default.htm
(A la pàgina de contacte del ministeri hi ha un qüestionari i posarem tots= A quién se dirige: Otra unidad - Vicepresidenta Mª Teresa Fernández de la Vega // Texto: el mismo que se ha enviado al Ministerio de Cultura)

3r) Si has enviat els correus és important comunicar-ho a la Plataforma Salvem El Cabanyal: plataforma@cabanyal.com

I per últim:

4t) Ser i estar actius i reenviar este missatge i animar a tothom ¡¡que els nostres amigues/cs també reenvien!!
Construir la xarxa // Soroll amb cultura
Construir la RED // Ruido con cultura

--------------------------------------------------------------------------------

Tan fàcil com talla i enganxa.
A continuació us adjuntem un text estàndard que podeu utilitzar totes/ts els que així ho desitgeu.


Sra. Dña Ángeles González-Sinde
Ministra de Cultura
Señora Ministra,
Con esta carta quiero sumarme a todos los ciudadanos que desde hace años exigen que el barrio marinero del Cabanyal sea rehabilitado y no destruido. Se trata de nuestro patrimonio histórico y cultural, lo que lo hace importante. Además se trata de cumplir la Ley, y eso también es importante.
El Tribunal Supremo ha puesto en manos del Ministerio que usted dirige la oportunidad de detener la ejecución de un Plan municipal que salvo el gobierno valenciano, en manos del Partido Popular, nadie defiende.
El Gobierno del que usted forma parte tiene como principios el cumplimiento del Estado de Derecho, la defensa de los derechos de las personas y la protección de los más débiles: los vecinos del Cabanyal padecemos un acoso devastador provocado por los derribos efectuados por orden municipal; y todos los ciudadanos una merma de su patrimonio histórico.
Por ello le pido que desde el Ministerio de Cultura se elabore con urgencia el informe que ha solicitado el Tribunal Supremo y atendiendo a los amplios y exhaustivos informes técnicos aportados en el expediente, declare que el Plan Especial de Protección y Reforma Interior del Cabanyal supone expolio del Patrimonio Histórico Español.
Atentamente.